Hem de recordar que les vies judicials que tenim iniciades per arribar a restituir el camí a la seva situació original són dues, totalment independents i que segueixen cadascuna el seu curs: la contenciosa-administrativa, d’una banda, i la civil, de l’altra.

Fa uns mesos el jutjat d’allò contenciós administratiu que porta el cas dictaminà que no podíem sol·licitar la paralització cautelar de les obres mentre durarà tot el procés judicial vinculat, donada la presunció de legalitat que a priori s’ha d’atribuir a una institució pública com és l’Ajuntament de Maria de la Salut.

La notícia d’aquella sentència va ser mal interpretada pels mitjans de comunicació en el sentit que aquella instància judicial rebutjava trobar indicis d’il·legalitat en les acuacions municipasls, quan el que deia és que, en el moment actual, no es pot presumir il·legalitat a la vista.

El cert és, emperò, que la paralització de les obres sine die es manté, derivada de la sentència per interdicte d’obra nova (aquí parlam de la via civil, independent de la contenciosa-administrativa) i a més aquesta paralització està ratificada fermament per una sentència en el mateix sentit del Tribunal Superior de les Illes Balears (l’Audiència).

I d’altra banda, estan acceptadas a tràmit, i fan el seu camí per dins els jutjats, tant el contenciós administratiu interposat per nosaltres per considerar il·legal la llicència d’obres (de la qual és responsable l’Ajuntament de Maria de la Salut), com la demanda civil (continuació de la civil per interdicte) sol·licitant la demolició de les obres a càrrec dels particulars que les iniciaren (promotors, constructors i propietaris).

Confiem en la justícia i esperem que ben aviat poguem gaudir totes i tots del camí en tota la seva integritat.

Salut i sort !

Aquest grup de joves, a veure el nostre informant fugiren a corre cuita en vehicles privats cap avall del camí. El nostre informant els va seguir amb el seu vehicle i va poder comprovar que es dirigien a Santa Margalida, fins a perdre’ls la pista.

Ja de tornada es va topar amb un conegut seu que té finques a tocar de camí des Puritxol (entre Sa Bisbal i Santa Margalida). Aquest conegut del nostre informant li va comentar que s’havia d’anar en compte amb aquell grup de joves (que ell mateix havia vist passar instants abans), perquè era gent que ja ha fet molt de mal en diverses propietats de fora vila.

Nosaltres hem sabut aquests fets avui mateix, dia 6 de maig, i li hem demanat insistentment a aquest informant nostre dues coses, per favor:

1. Primer: que cursi denúnica davant el quarter de la Guàrdia Civil de Santa Margalida com abans millor, explicant-ne tots els detalls que pugui, a fi de poder identificar aquests individus abans no facin més mal.

2. Segon: que indiqui el nom i manera de posar-se en contacte amb el conegut que l’ha informat sobre el grup i les seves malifetes. Això és molt important de cara a que la Guàrdia Civil els pugui localitzar, donat el coneixement que aquesta persona sembla tenir del grup.

Donades les circumstàncies on els usuaris i propietaris confrontants del camí de Sa Bisbal hem anat rebent diverses amenaçes i agressions per part dels promotors de les obres, els quals volen justificar aquesta actitud pel fet d’haver tengut destrosses en les seves obres, els fets que hem conegut avui són importants a l’hora de fer veure que nosaltres no tenim res a veure amb les destrosses, fins el punt podríem dir que estam tant interessats en evitar-les com els propis promotors.

Sabem que aquesta informació d’ara no ens pot salvar (ni a nosaltres ni a ningú) de gent disposada a prendre’s la justícia pel seu compte i a fer ús de la violència segons la seva conveniència, a practicar el terrorisme, el terror, contra gent indefensa. Però volem la veritat i la justícia, perquè hi creiem i perquè no hi ha altre camí.

En aquest sentit ens reiteram en la via judicial i en els instruments i recursos administratius que posa a la nostra disposició l’Estat de Dret com a úniques vies per a les nostres accions, com ho hem fet sempre, des del principi. Volem que siguin els tribunals de justícia els qui ens donin la raó a l’hora de restablir la integritat física del camí de Sa Bisbal en tot el seu recorregut, i en ells confiam. I volem que si s’ha de produir una demolició de les obres siguin les administracions públiques qui la decretin, ja sigui per ordre judicial després d’una sentència ferma, ja sigui per la via administrativa.

Salut i ànim a tots.

Una de les informacions que es desprenen del document és la següent, significativa i espectacular alhora (i que des d’avui mateix hem afegit a la nostra llarga llista de motius de denúncia pública):

L’obra nova per a contrucció d’habitage unifamiliar es realitza sobre una parcel·la, en sòl rústic general (Parcel·la 465 del polígon 1 de Maria de la Salut) que ocupa una àrea de 12.845 m2 i que no assoleix la superfície mínima exigida ! (que és de 14.000 m2 per a sòl rústic general).

Qui exigeix una superfície mínima per a construcció d’habitatge unifamiliar és la llei, a través, en concret del Pla Territorial de Mallorca.

Què ha passat aquí? Què és tot aquest desgavell? Com és possible un sumatori tan gran de desgràcies?

a. Que estam molt satisfets amb les successives ordres i ratificacions de suspensió de l’obra. Confiàrem i confiam amb la justícia, i les primeres passes i decisions judicials avalen el que nosaltres pensàvem que és just i necessari. A més estam segurs i confiats que les futures resolucions judicials ens segiran donant la raó.

b. Volem recordar que ara mateix són dues les suspensions vigents i que pesen sobre l’obra:

1. La derivada de la setència (16-11-2009) per judici per interdicte d’obra nova, que fixa suspensió indefinida (sine die).
2. La derivada ex lege, per causa d’haver optat l’Ajuntament de Maria de la Salut pel silenci administratiu en rebre el nostre recurs de reposició.

c. Volem expressar una vegada més la llàstima que ens produeix de tota manera haver hagut d’arribar al punt de recórrer als tribunals de justícia per resoldre la qüestió.

d. Volem deixar clar altre pic que se’ns va negar sempre la via del diàleg, l’acord i el pacte. De fet, res d’això mai es va plantejar realment. Tot el contrari: se’ns va imposar la política dels fets consumats de l’obra a sobre del camí de tots, i en el mateix moment l’amenaça directe si es denunciava l’obra.

e. Per tant, per dignitat, no ens deixaven altra sortida que la que hem emprès. O assustar-nos i claudicar, sucumbint a les pressions (cosa que va estar a punt de succeïr, per cert). Per sort hem arreplegat coratge i plantam cara.

f. Volem seguir per la via de donar la màxima publicitat al nostre cas, sobretot amb la idea d’ajudar de cara al futur a evitar situacions com la que hem haguda de patir (i encara patim). Pensam que potser a través del nostre cas, altre gent del camp i de la pagesia, o simplement usuaris i estimadors de la natura i els espais oberts de tots, quan siguin enfront d’una situació d’abús i interessos particulars econòmics forts, aprendran o trobaran pautes per a resistir. A qui així es trobi, aquí i ara els diem: ENDAVANT !

“…al haberse acreditado que desde siempre los actores han accedido a su vivienda a través del camino que discurre por la parcela 465 propiedad de los demandados. Por tanto, los demandados no pueden, unilateralmente y por la vía de hecho impedir el paso por el camino construyendo sobre su superficie una vivienda y procede confirmar la suspensión de las obras…”

Vist això, se sol.licita que s’acordi tot el necessari per tal de donar efectivitat a la suspensió de l’executivitat que pesa sobre la llicència d’obres per a la construcció d’un
habitatge unifamiliar aïllat a les parcel∙les 465 i 755 del polígon 1 del catàleg de
rústiques d’aquest TM.

Ara només volem fer esment aquí a un dels embulls i paranys en els quals ens va voler fer caure el misser de la part demandada, de la part del senyor Pedro Pou i la senyora Margalida Mesquida Barera.

Va manifestar el misser, en les seves consideracions preliminars, que no es podia demostrar que la finca actualment sorgida per agrupació i que és propietat del senyor Pedro Pou Frau i de la senyora Margalida Mesquida Barrera, la finca 7.442, que no es podia demostrar, diem, que aquesta finca hagués estat atravessada per un camí íntegrament, donat que el camí al qual feien referència notes registrals presentades pels demandants era un camí que atravessava un finca íntegra anterior, que no és la finca 7.442.

Doncs bé, resulta que això és totalment fals: la íntegra finca de 4 quarterades, inscrita en 1ª inscripció l’any 1885, propietat de la señora Catalina Barceló Molines, la finca 1.187, consta efectivament que estava atravessada íntegrament per un camí, com es pot llegir en la nota registral literal.

Ara bé, resulta que una de les finques segregades d’aquella matriu l’any 1923, en concret la finca 3.240, aquesta finca, insistim, és totament demostrable que també seguia estant atravessada per un camí. I diem que és totament demostrable simplemnt perquè es pot llegir amb els ulls sobre la pròpia nota registral literal de primera inscripció d’aquesta finca. Si li voleu pegar una ullada, us en feim còpia aquí mateix. És a la quarta línia començant per baix, de la primera pàgina.

Nota registral literal de la finca 3.240

L’expressió exacta és “La íntegra finca está atravesada por un camino sendero”. No té volta de fulla. Val la pena mirar-s’ho, sobretot perquè resulta, que aquesta 3.240 és una de les cinc finques que fan servir els actuals propietaris per constituir la nova agrupació de 2008.

Per la disposició d’aquesta finca, que és la més gran de totes les agrupades, i tenint en compte que les altres annexades a ella es situen tan sols en el sector de ponent a una banda d’ella, i es tracta del conjunt de les tres parts de casa, que queden a mig camí de la finca, i tenint en compte que el camí actual té una continuació cap a altres propietats, sembla molt clar que ja com a mínim des del 1923 les finques del señor Pedro Pou estaven travessades per un camí. Però en realitat es fàcil deduir que, com a mínim ho estaven des del 1885, donat que el camí que travessava la matriu, amb tota probabilitat és el camí que travessava la segregada.

Un gran dubte ens assalta. Com fou possible que un notari fes desaparèixer el camí a partir de l’acte d’agrupació? Perquè per força el notari va veure davant el seus ulls que una de les finques agrupades estava travessada per un camí. Potser és que algú li va dir al notari que el camí tenia final dins les pròpies finques agrupades?

Sabem que almanco dues de les altre finques agrupades el 2008 col.lindaven amb un camí. Si dues col.indaven amb camí, i una tercera era travessada íntegrament per un camí… I si després veiem que el camí desapareix en la nova escriptura, ha de ser que el notari ha considerat que el camí es fonia dins una única propietat.

Però, si és així, com podia deduir el notari en qüestió aquella probable realitat? Perquè, hem de recordar, en fer aquella agrupació, el notari no tenia certificació catastral, per no poder certificar el cadastre la ubicació de les finques, tal com queda consignat en anotacions al marge de la nota literal registral.

En base a quina informació i sobre quins supòsits el notari va creure o va voler certificar aquella versió errònia? Varen ser els mateixos nous propietaris que sol.licitaven acte d’agrupació els que varen induir a l’errada? O va ser el notari qui va cometre l’error de manera inconscient? Sigui com sigui, nosaltres pensam que tot això se sabrà. Caldrà temps i paciència per esbrinar tot això, i anar desfent la troca de mica en mica.

Els usuaris i propietaris col.lindants amb el camí, com més va, més estam convençuts que la raó i la llei ens acompanyen. Només ens cal una mica de paciència, seny i confiança. I aprendre a resistir les calúmnies i les agressions amb optimisme, que ja és prou aprenentatge.

Salut i fins aviat !

1. Que nosaltres sí que podem afirmar que qui ha emprat des del moment que es varen iniciar les obres l’amenaça, la coacció i altres mètodes intimidatoris contra alguns de nosaltres ha estat en tot moment i de manera gairebé sistemàtica el referit constructor senyor Pedro Pou. I això és segur. En els darrers temps això ha arribat fins a l’agressió física. Per la majoria d’aquestes agressions ja hi ha cursades les corresponents denúncies. Vàrem tardar un temps a reaccionar, però el resultat que se cercava, que era intimidar-nos definitivament, almanca aquest, no s’ha aconseguit.
2. Que aquest senyor, dia 11 de maig de 2009, dia que iniciava les obres a sobre del camí, ja va emetre una primera amenaça en el sentit que aniria contra tot aquell que gosés denunciar les seves obres.
3. En aquest sentit hem de dir que el senyor Pedro Pou no s’ha privat en cap moment fins i tot de presentar denúncies falses continuades davant el quarter de la Guàrdia Civil de Santa Margalida. I que ho ha fet com a instrument per a crear por entre usuaris i propietaris de la contrada, la majoria d’ells gent major pagesa, alguns jubilats, que ja ho passa malament prou només de saber que els criden a declarar en un quarter de la Guàrdia Civil. Molt ens ha costat convèncer a la nostra gent de la necessitat d’interposar denúncia sempre que fossin agredits, de paraula i/o fets. I encara així i tot de vegades no s’ha fet, malhauradament.
4. També aquest senyor ha fet servir el recurs a la l’engany sistemàtic i sense manies. Mostra d’això és que durant mesos (o anys) va plantejar que la seva intenció era fer el seu xalet a la vora del camí, a una distància del camí, i no va ser fins el dia 11 de maig, dia d’inici de les obres, que no va fer palès que el pensava fer sobre la superfície mateixa del camí. I encara no content amb això, va ser capaç de manifestar que no ho havia dit abans per no donar temps a reaccionar a la resta d’usuaris.
5. Que, tot i així nosaltres no tenim ni hem tengut mai res, absolutament res, contra ell. Cap animadversió ni esperit de revenja o per l’estil. I això perquè som conscients que els responsables de tot aquest embull on ens volen ficar, on ja ens han ficat, són altres, i no habiten per la zona. Sabem perfectament que a aquest senyor simplement li han posat a les mans una llicència d’obres (que nosaltres consideram il.legal), i la fa valer. I tot i que les seves formes siguin les de la intimidació i la por (que donam per segur que altres cops li ha funcionat) no som tan purs per no veure que qui ens vol fer enfrontar, i que té molt d’interès en plantejar això com una brega entre particulars, habita en instàncies de més amunt.
6. Que l’únic que ens impulsa és la defensa, senzillament, de la integritat i del lliure pas per l’antic camí d’ús públic immemorial de Sa Bisbal, com a camí de tots i com a camí de sempre. En aquest sentit creïem estar en condicions de dir que no només defensam els interessos aquí i ara de tots els mallorquins, sinó també de qualsevol ciutadà del món que se vulgui passejar per aquest camí.
7. Que des de l’inici de les obres hem obrat des de la més estricte legalitat, interposant escrits de queixa i/o denúncia en relació a aquestes obres davant les oficines de l’Agència de Disciplina Urbanística i de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, de l’Ajuntament de Maria de la Salut, al propi senyor Pedro Pou Frau, finalment, davant els Jutjats de Primera Instància d’Inca. En aquest sentit, ja ho diem ara, no parerem, i recorrerem a qualsevol instància que ens vulgui escoltar i que estigui disposada a estudiar el cas. Perquè pensam que la justícia ens assisteix de sobres.
8. Que feim responsable principal d’aquest desgavell, d’aquest atropello, evidentement a l’Ajuntament de Maria de la Salut, institució que té prou instruments i informació a l’abast per saber que la llicència d’obra nova en qüestió afecta de ple un antic camí d’ús públic immemorial. Pensam que ho saben més que ningú.
9. Que no només hem vist prou mostres de parcialitat, en aquest tema que ens afecta, pel que fa en els òrgans de decisió municipal, sinó també en els agents d’ordre públic i de policia del municipi. Hem hagut d’aguantar com, passant per allà (pel tros de camí provisional de finca particular que ens veim obligat a fer servir), i després de ser increpats i molestats pels operaris de les obres en qüestió, qui se presenta, avisat per la mateixa gent de l’obra, a veure què passa, són els propis policies del municipi. I ja diem, requerits per precisament qui molestava. Igualment ha passat sovint que aquesta mateixa gent que molestava, insultava, o agredia físicament, era qui presentava denúncia. De fer aquestes coses nosaltres no en sabíem. Però imaginam en quines escoles s’ensenya.
10. Que no sabem com hem d’interpretar el fet que usuaris del camí han pogut veure presència de gent uniformada, sembla que vestida amb roba d’agents municipals, en tasques de vigilància de nit a les obres.
11. Que també trobam del tot incoherent que la policia de Maria de la Salut faci servir trams de camí que el propi ajuntament considera privats, a l’hora d’accedir a les cases de determinats propietaris. I això sense sol.licitar cap mena de permís, quan, reiteram, segons els seus propis criteris, estarien envaint una propietat privada. I amb la consideració afegida que parlam sovint de cases habitades de tot l’any i que constituixen domicili fix de famílies.
12. Que hem patit impediments a presentar denúncia penal davant el quarter de la Guàrdia Civil, amb arguments del tipus de que si es tractava de denunciar les obres sobre el camí, la causa era de tipus civil, i no ho podíem fer en el quarter de la Guàrdia Civil, o del tipus de dir que com que ja havia estat cursada denúncia pels mateixos fets per altra persona, nosaltres no ho podíem fer, etc. Arguments donats a gent major i poc acostumada a aqueixos afers, que sovint els ha fet disssistir. De tal manera que no ha estat possible cursar les nostres denúncies fins que no s’ha adoptat una actitud decidida, fent valer els drets de denúncia i remarcant que es denunciaven agressions verbals i físiques, al marge de la qüestió de camí, i que això era causa penal.
13. Que evidentment denunciam, desautoritzam ben clarament i ens desvinculam de qualsevol acció que pugui anar contra la llei i que impliqui violència contra persones i/o contra els seus béns.
14. Que vista la pressió, la violència i el mobbing a la qual estam sotmesos els usuaris i propietaris de la zona no podem evitar pensar en els interessos forts que s’han d’estar manejant per aquí darrera, des del moment que un agrupament de finques probablement il.legal està possibilitant una maniobra immobiliària de gran benfici.
15. Volem apel.lar als bons sentiments dels mallorquins i mallorquines que estimen la seva illa, el seu paisatge, el seu entorn rural i els espais comuns per a gaudi de tots. Un cop destruïda i arranada la costa, ara ha arribat l’hora del Pla i de l’interior de l’illa. Donam publicitat al nostre cas per tal que serveixi d’exemple modest del que ens hi jugam, i de com se juguqen i jugaran les cartes sobretot. Si guanyam aquesta batalleta, serà la nostra petita aportació al patrimoni comú.