Un grup d’usuaris i propietaris col·lindants del camí de Sa Bisbal ens estam mobilitzant (des del 2009) per evitar la construcció d’un xalet just a sobre del camí de Sa Bisbal, que n’interromp el pas en el seu traçat històric, i perilla que l’estronqui a partir d’aquell punt.
Camí de Sa Bisbal abans de la construcció (primera meitat de 2009)
En aquesta web hi trobareu els arguments que ens moven a presentar denúncia davant els tribunals de justícia contra el que consideram que és una agressió greu al patrimoni (històric i paisatgístic) de tots, tant si sou visitants forans, com si sou habitants de la contrada.
També us volem convidar a tots a visitar el camí, que discorre d’abaix a dalt del turó de Sa Bisbal o de’n Xeu.
És una passejada que val la pena (a pesar de les obres), per les vistes, el paisatge. El valor paisatgístic és extroardinari, també, a part de l’històric i patrimonial. S’hi veu la mar i gran part de la badia d’Alcúdia. A mig camí hi ha l’àrea recreativa de Sa Comuna de Maria, amb taules i bancs per estar-hi i gaudir de l’entorn.
El camí de Sa Bisbal és un antic camí rural d’ús públic immemorial que es troba dins el municipi de Maria de la Salut (Mallorca).
Camí de Sa Bisbal amb la construcció del xalet ja iniciada (juny de 2009)
Tot i que la seva existència és segurament anterior, la documentació més antiga localitzada i que en fa referència explícita, en el seu traçat complet actual, és de la segona meitat de segle XVII.
Fins a dia 11 de maig de 2009 tots els usuaris, tant de la contrada com forans, podien gaudir sense traves del lliure pas en el seu traçat històric.
A partir d’aquella data, emperò, el camí va sofrir (i fins ara) un atemptat greu a la seva integritat, per causa de l’inici de contrucció d’una vivenda unifamiliar just a sobre del camí.
L’encletxa legal
L’encletxa legal que l’Ajuntament de Maria de la Salut va aprofitar per a justificar aquesta aberració va consistir en el fet que, ara fa devers 20 anys (mitjans de la dècada dels 1990), aquell ajuntament va fer entrar tan sols en el catàleg de camins públics del municipal una part del camí, però no tot.
D’això n’ha resultat que una part del camí, ara per ara, essent d’ús públic immemorial sense cap casta de dubtes, no gaudexi la protecció municipal a nivell administratiu com a bé públic.
És molt probable que per fer el dibuix del camí els tècnics municipals del moment es basassin en un primer moment tan sols en les fonts del Cadastre, on precisament gran part del camí ara no dibuixat pel catàleg tampoc no hi consta. I no hi consta, al Cadastre, segons tota la lògica, perquè segons ens informaren del propi Cadastre, ells no hi fan constar els camins públics o d’ús públic, com a tals, si no és precisament perquè una autoritat pública així els ho requereix. En aquest cas l’única autoritat competent per a fer-ho era l’ajuntament. I ja hem dit que sobre aquest tram l’ajuntament no ho ha requerit mai.
També és molt probable que influís en els criteris dels tècnics municipals el fet de donar tan sols com a d’ús públic el tram que just donava accés a la coneguda com a zona de Sa Comuna, zona municipal que amb el temps s’ha habilitat com espai de lleure, gestionat entre ajuntament i Govern Balear, tot i el tram de camí de domini públic municipal actual depassa aquella zona.
Les fonts jurídiques consultades ens indiquen que de tota manera ni el Cadastre ni el catàleg de camins públics van a missa a l’hora d’establir si un camí és, o no és, d’ús públic immemorial, o simplement si és o no públic. Resulta ser doncs que la immensa majoria de camins que els municipis tenen com a públics, són d’ús públic immemorial; però que també hi pot haver camins d’ús públic immemorial que els ajuntaments no han reclamat com a propis, o pels quals cap institució no n’ha assumit o volgut assumir la titularitat.
D’altra banda, segons el Codi Civil els ajuntaments són les intitucions públiques sobre les quals recau el deure precisament de vetllar pels béns públics de la seva demarcació i procurar-ne la protecció i defensa.
En el cas del camí de Sa Bisbal ens trobam una situació extraordinària (o potser no tant) que va directament a la contra de l’esperit de la llei, com és el cas d’un ajuntament que, malgrat les evidències, no ha assumit fins ara la pertinent protecció d’un camí públic, del qual, com a institució del i per al comú de la gent (de la universitat, en termes antics; de tots, en definitiva) haria de ser el principal defensor.
Conclusió
Com a conseqüència creiem que un jutge, un dia, ens donarà la raó, i farà enderrocar el xalet que ara es fa a sobre del camí.
Si volem fer a les nostres institucions més sensibles al patrimoni comú, haurà de ser entre tots, que ho facem.
El cost econòmic d’aquesta batalla s’enfila per a nosaltres cap a la xifra dels 20.000 euros en aquests moments. Si voleu compartir amb nosaltres aquestes despeses ens podeu fer un donatiu per la quantitat que trobeu més adient. També si voleu ens podeu indicar el vostre nom en el moment de l’ingrés. Serà una manera d’apadrinar el camí i contribuir a una boca causa. Tenim alguna idea per a recordar a totes aquelles i aquells que hàgiu / hàgim contribuït, per menut que hagi estat l’esforç, a conservar un patrimoni de tots. Per exemple, si ho voleu, posar el nostres noms en una placa en el propi camí, com a benefactors o impulsors del seu ús públic.
Gener 2017