La vista oral per interdicte d’obra nova que es va seguir dia 3 proppassat fou prou interessant i clarificadora, malgrat les ganes d’alguns per embullar la troca.

Ara només volem fer esment aquí a un dels embulls i paranys en els quals ens va voler fer caure el misser de la part demandada, de la part del senyor Pedro Pou i la senyora Margalida Mesquida Barera.

Va manifestar el misser, en les seves consideracions preliminars, que no es podia demostrar que la finca actualment sorgida per agrupació i que és propietat del senyor Pedro Pou Frau i de la senyora Margalida Mesquida Barrera, la finca 7.442, que no es podia demostrar, diem, que aquesta finca hagués estat atravessada per un camí íntegrament, donat que el camí al qual feien referència notes registrals presentades pels demandants era un camí que atravessava un finca íntegra anterior, que no és la finca 7.442.

Doncs bé, resulta que això és totalment fals: la íntegra finca de 4 quarterades, inscrita en 1ª inscripció l’any 1885, propietat de la señora Catalina Barceló Molines, la finca 1.187, consta efectivament que estava atravessada íntegrament per un camí, com es pot llegir en la nota registral literal.

Ara bé, resulta que una de les finques segregades d’aquella matriu l’any 1923, en concret la finca 3.240, aquesta finca, insistim, és totament demostrable que també seguia estant atravessada per un camí. I diem que és totament demostrable simplemnt perquè es pot llegir amb els ulls sobre la pròpia nota registral literal de primera inscripció d’aquesta finca. Si li voleu pegar una ullada, us en feim còpia aquí mateix. És a la quarta línia començant per baix, de la primera pàgina.

Nota registral literal de la finca 3.240

L’expressió exacta és “La íntegra finca está atravesada por un camino sendero”. No té volta de fulla. Val la pena mirar-s’ho, sobretot perquè resulta, que aquesta 3.240 és una de les cinc finques que fan servir els actuals propietaris per constituir la nova agrupació de 2008.

Per la disposició d’aquesta finca, que és la més gran de totes les agrupades, i tenint en compte que les altres annexades a ella es situen tan sols en el sector de ponent a una banda d’ella, i es tracta del conjunt de les tres parts de casa, que queden a mig camí de la finca, i tenint en compte que el camí actual té una continuació cap a altres propietats, sembla molt clar que ja com a mínim des del 1923 les finques del señor Pedro Pou estaven travessades per un camí. Però en realitat es fàcil deduir que, com a mínim ho estaven des del 1885, donat que el camí que travessava la matriu, amb tota probabilitat és el camí que travessava la segregada.

Un gran dubte ens assalta. Com fou possible que un notari fes desaparèixer el camí a partir de l’acte d’agrupació? Perquè per força el notari va veure davant el seus ulls que una de les finques agrupades estava travessada per un camí. Potser és que algú li va dir al notari que el camí tenia final dins les pròpies finques agrupades?

Sabem que almanco dues de les altre finques agrupades el 2008 col.lindaven amb un camí. Si dues col.indaven amb camí, i una tercera era travessada íntegrament per un camí… I si després veiem que el camí desapareix en la nova escriptura, ha de ser que el notari ha considerat que el camí es fonia dins una única propietat.

Però, si és així, com podia deduir el notari en qüestió aquella probable realitat? Perquè, hem de recordar, en fer aquella agrupació, el notari no tenia certificació catastral, per no poder certificar el cadastre la ubicació de les finques, tal com queda consignat en anotacions al marge de la nota literal registral.

En base a quina informació i sobre quins supòsits el notari va creure o va voler certificar aquella versió errònia? Varen ser els mateixos nous propietaris que sol.licitaven acte d’agrupació els que varen induir a l’errada? O va ser el notari qui va cometre l’error de manera inconscient? Sigui com sigui, nosaltres pensam que tot això se sabrà. Caldrà temps i paciència per esbrinar tot això, i anar desfent la troca de mica en mica.

Els usuaris i propietaris col.lindants amb el camí, com més va, més estam convençuts que la raó i la llei ens acompanyen. Només ens cal una mica de paciència, seny i confiança. I aprendre a resistir les calúmnies i les agressions amb optimisme, que ja és prou aprenentatge.

Salut i fins aviat !