A la vista de les manifestacions emeses a la premsa en els darrers dies per part del constructor senyor Pedro Pou Frau en relació a amenaçes i altres greuges soferts en les seves propietats, i dels quals en fa responsables a usuaris i propietaris de la contrada del camí de Sa Bisbal, els usuaris i propietaris que ens hem mobilitzat per a la defensa del camí volem manifestar que, tot i no saber a qui es fa responsable en concret d’aquestes amenaçes i greuges:

1. Que nosaltres sí que podem afirmar que qui ha emprat des del moment que es varen iniciar les obres l’amenaça, la coacció i altres mètodes intimidatoris contra alguns de nosaltres ha estat en tot moment i de manera gairebé sistemàtica el referit constructor senyor Pedro Pou. I això és segur. En els darrers temps això ha arribat fins a l’agressió física. Per la majoria d’aquestes agressions ja hi ha cursades les corresponents denúncies. Vàrem tardar un temps a reaccionar, però el resultat que se cercava, que era intimidar-nos definitivament, almanca aquest, no s’ha aconseguit.
2. Que aquest senyor, dia 11 de maig de 2009, dia que iniciava les obres a sobre del camí, ja va emetre una primera amenaça en el sentit que aniria contra tot aquell que gosés denunciar les seves obres.
3. En aquest sentit hem de dir que el senyor Pedro Pou no s’ha privat en cap moment fins i tot de presentar denúncies falses continuades davant el quarter de la Guàrdia Civil de Santa Margalida. I que ho ha fet com a instrument per a crear por entre usuaris i propietaris de la contrada, la majoria d’ells gent major pagesa, alguns jubilats, que ja ho passa malament prou només de saber que els criden a declarar en un quarter de la Guàrdia Civil. Molt ens ha costat convèncer a la nostra gent de la necessitat d’interposar denúncia sempre que fossin agredits, de paraula i/o fets. I encara així i tot de vegades no s’ha fet, malhauradament.
4. També aquest senyor ha fet servir el recurs a la l’engany sistemàtic i sense manies. Mostra d’això és que durant mesos (o anys) va plantejar que la seva intenció era fer el seu xalet a la vora del camí, a una distància del camí, i no va ser fins el dia 11 de maig, dia d’inici de les obres, que no va fer palès que el pensava fer sobre la superfície mateixa del camí. I encara no content amb això, va ser capaç de manifestar que no ho havia dit abans per no donar temps a reaccionar a la resta d’usuaris.
5. Que, tot i així nosaltres no tenim ni hem tengut mai res, absolutament res, contra ell. Cap animadversió ni esperit de revenja o per l’estil. I això perquè som conscients que els responsables de tot aquest embull on ens volen ficar, on ja ens han ficat, són altres, i no habiten per la zona. Sabem perfectament que a aquest senyor simplement li han posat a les mans una llicència d’obres (que nosaltres consideram il.legal), i la fa valer. I tot i que les seves formes siguin les de la intimidació i la por (que donam per segur que altres cops li ha funcionat) no som tan purs per no veure que qui ens vol fer enfrontar, i que té molt d’interès en plantejar això com una brega entre particulars, habita en instàncies de més amunt.
6. Que l’únic que ens impulsa és la defensa, senzillament, de la integritat i del lliure pas per l’antic camí d’ús públic immemorial de Sa Bisbal, com a camí de tots i com a camí de sempre. En aquest sentit creïem estar en condicions de dir que no només defensam els interessos aquí i ara de tots els mallorquins, sinó també de qualsevol ciutadà del món que se vulgui passejar per aquest camí.
7. Que des de l’inici de les obres hem obrat des de la més estricte legalitat, interposant escrits de queixa i/o denúncia en relació a aquestes obres davant les oficines de l’Agència de Disciplina Urbanística i de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca, de la Conselleria de Medi Ambient del Govern Balear, de l’Ajuntament de Maria de la Salut, al propi senyor Pedro Pou Frau, finalment, davant els Jutjats de Primera Instància d’Inca. En aquest sentit, ja ho diem ara, no parerem, i recorrerem a qualsevol instància que ens vulgui escoltar i que estigui disposada a estudiar el cas. Perquè pensam que la justícia ens assisteix de sobres.
8. Que feim responsable principal d’aquest desgavell, d’aquest atropello, evidentement a l’Ajuntament de Maria de la Salut, institució que té prou instruments i informació a l’abast per saber que la llicència d’obra nova en qüestió afecta de ple un antic camí d’ús públic immemorial. Pensam que ho saben més que ningú.
9. Que no només hem vist prou mostres de parcialitat, en aquest tema que ens afecta, pel que fa en els òrgans de decisió municipal, sinó també en els agents d’ordre públic i de policia del municipi. Hem hagut d’aguantar com, passant per allà (pel tros de camí provisional de finca particular que ens veim obligat a fer servir), i després de ser increpats i molestats pels operaris de les obres en qüestió, qui se presenta, avisat per la mateixa gent de l’obra, a veure què passa, són els propis policies del municipi. I ja diem, requerits per precisament qui molestava. Igualment ha passat sovint que aquesta mateixa gent que molestava, insultava, o agredia físicament, era qui presentava denúncia. De fer aquestes coses nosaltres no en sabíem. Però imaginam en quines escoles s’ensenya.
10. Que no sabem com hem d’interpretar el fet que usuaris del camí han pogut veure presència de gent uniformada, sembla que vestida amb roba d’agents municipals, en tasques de vigilància de nit a les obres.
11. Que també trobam del tot incoherent que la policia de Maria de la Salut faci servir trams de camí que el propi ajuntament considera privats, a l’hora d’accedir a les cases de determinats propietaris. I això sense sol.licitar cap mena de permís, quan, reiteram, segons els seus propis criteris, estarien envaint una propietat privada. I amb la consideració afegida que parlam sovint de cases habitades de tot l’any i que constituixen domicili fix de famílies.
12. Que hem patit impediments a presentar denúncia penal davant el quarter de la Guàrdia Civil, amb arguments del tipus de que si es tractava de denunciar les obres sobre el camí, la causa era de tipus civil, i no ho podíem fer en el quarter de la Guàrdia Civil, o del tipus de dir que com que ja havia estat cursada denúncia pels mateixos fets per altra persona, nosaltres no ho podíem fer, etc. Arguments donats a gent major i poc acostumada a aqueixos afers, que sovint els ha fet disssistir. De tal manera que no ha estat possible cursar les nostres denúncies fins que no s’ha adoptat una actitud decidida, fent valer els drets de denúncia i remarcant que es denunciaven agressions verbals i físiques, al marge de la qüestió de camí, i que això era causa penal.
13. Que evidentment denunciam, desautoritzam ben clarament i ens desvinculam de qualsevol acció que pugui anar contra la llei i que impliqui violència contra persones i/o contra els seus béns.
14. Que vista la pressió, la violència i el mobbing a la qual estam sotmesos els usuaris i propietaris de la zona no podem evitar pensar en els interessos forts que s’han d’estar manejant per aquí darrera, des del moment que un agrupament de finques probablement il.legal està possibilitant una maniobra immobiliària de gran benfici.
15. Volem apel.lar als bons sentiments dels mallorquins i mallorquines que estimen la seva illa, el seu paisatge, el seu entorn rural i els espais comuns per a gaudi de tots. Un cop destruïda i arranada la costa, ara ha arribat l’hora del Pla i de l’interior de l’illa. Donam publicitat al nostre cas per tal que serveixi d’exemple modest del que ens hi jugam, i de com se juguqen i jugaran les cartes sobretot. Si guanyam aquesta batalleta, serà la nostra petita aportació al patrimoni comú.