Comunicació d’urgència fi de denunciar

1. La construcció d’un vivenda nova unifamiliar sobre la superfície d’un antic camí d’ús públic immemorial.
2. 2. L’enderrocament de cases susceptibles de ser bé patrimonial i etnològic.
3. L’obertura de nou vial dins una parcel.la rural sense els preceptes normatius adients.
4. Obra nova per a vivenda unifamiliar sobre el punt de major altitud de la parcel.la, i en el lloc que es procura un major impacte visual i paisatgístic.
5. Dificultats per a la consulta de l’expedient d’obres.
6. Agrupació dubtosa de diverses finques registrals a banda i banda del camí públic de Sa Bisbal.
7. Existència de les runes o materials d’enderroc de les antigues cases acaramullats sobre el vessant del turó sense el tractament pertinent com a residu.
8. Obres en rústic pera habitatge unifamiliar sobre una parcel.la, que segons les NNSS, ha d’encabir properament uns Sistemes Generals.
9. Obra nova per a construcció d’un habitage unifamiliar sobre una parcel·la (Parcel·la 465 del polígon 1 de Maria de la Salut, de 12.845 m2) que no assoleix la superfície mínima exigida (14.000 m2 en sòl rústic general). (Vegeu Parcel·la 465 del polígon 1 de Maria de la Salut: Mapa del cadastre / Informe del cadastre)
10. Passen els mesos i no rebem cap resposta ni explicació de cap dels organismes i institucions del Govern Balear i del Consell Insular de Mallorca als quals hem denunciat totes aquestes qüestions (Medi Ambient del Govern Balear, Disciplina Urbanística i Patrimoni del Consell).

LLOC: Parcel.les 465-755 del polígon 1 de Maria de la Salut.

Els fets que denunciam més avall fan tots ells referència a les obres en relació a construcció d’habitatge unifamiliar en favor del senyor Pedro Pou Frau sobre les parcel.les 465-755 del polígon 1 de Maria de la Salut.

Aquestes obres tenen el vistiplau favorable d’interès general per part del Consell Insular de Mallorca. Per això vegeu BOIB Num. 177, de 18 de desembre de 2008, pàgina 104: “MARIA DE LA SALUT.- Promovido por el Sr. PEDRO POU FRAU para la construcción de una vivienda unifamiliar aislada en el POLIGONO 1, PARCELA 465-755 (277/2007-HLSR)”

Per mitjà d’aquest escrit volem deixar constància i denunciar:

1. La construcció d’un vivenda nova unifamiliar sobre la superfície d’un antic camí d’ús públic immemorial.

El camí de Sa Bisbal és un antic camí rural que dona accés, des de temps immemorial, a les anomenades cases de Sa Bisbal (Vegeu fotografia de les cases de La Bisbal dins Història de Santa Margalida. Volum I . p. 131- superior). La imatgeque s’hi pot apreciar es correspon a les actuals cases de Sa Bisbal, situades sobre la parcel.la actual nº parcel·la 464, polígon 1 de Maria de la Salut.

A l’hora de defensar el caràcter públic del camí de Sa Bisbal hem d’adduir primer de tot d’adduir el fet que de temps immemorials el camí de Sa Bisbal ha tengut la consideració de públic per tota la gent que n’ha fet ús i que en fa ús, i són nombrosos i molt diversos els testimonis que així ho poden avalar. Segons com aquest simple fet hauria de ser definitori i concloent, de tal manera que fonts històriques escrites i altres dades només vendrien a reforçar aquest argument principal.

En aquest sentit la legislació espanyola sobre camins públics estableix ben clarament que:

“La titularitat pública d’un camí deriva fonamentalment de l’ús públic, i aquest és una realitat de fet. L’ús públic és l’ús que fan del camí el comú dels ciutadans amb el convenciment que exerceixen un dret col·lectiu. L’ús públic és, doncs, un convenciment jurídic de caràcter subjectiu que expressa un consens social.”

“Els camins públics i privats, una definció legal”. Catalunya forestal.

Xavier Campillo i Besses. Doctor en Geografia i Perit de camins i servituds de pas

Tampoc la no inclusió d’un camí en un cadastre no minva per res el seu caràcter de públic. En això torna a ser clara la referència altre cop a l’informe anterior:

“[…] els camins públics són exempts de registre i no tributen. Això significa que ni al Registre de la Propietat ni al Cadastre trobarem recollida la propietat dels camins, una creença àmpliament estesa que genera molts equívocs i confusions. Fins fa poc, la legislació espanyola ni tan sols permetia la inscripció al registre dels béns de domini públic. Per tant, la seva no inscripció no constitueix prova de no existència. De la mateixa manera, el Cadastre no és un inventari de camins ni té per missió determinar-ne la titularitat.”

De tota manera, el camí de Sa Bisbal ha deixat per sort el seu rastre en les fonts escrites. Les primeres referències són de la segona meitat de segle XVII. En a l’Arxiu Històric de l’Ajuntament de Santa Margalida s’hi pot consultar documentació de l’època que en fa referència, amb indicació clara del fet que era un camí que unia la carretera de Muro a Petra amb les antigues cases de Sa Bisbal.

D’altra banda, l’entitat major d’aquestes cases de Sa Bisbal vendria avalada, per una banda, per la pròpia toponímia del lloc, que ha mantingut la denominació popular de les cases de La Bisbal per a referir-se a elles (per contraposició a denominacions del tipus can referides a altres edificacions dels contorns (Can Xeu, Can Talaia, etc.). Can Talaia era i és la denominació, per exemple, que rebia el conjunt de casetes pròximes, ara ja inexistents.

Aquesta entitat major queda reforçada també per la presència en les cases d’elements edificatoris actuals que venen d’antic, com serien: la construció en tres plantes (amb soterrani, planta primera, i planta segona) presència de dos aiguavessos, existència d’elements com el sostre, la païssa, la portassa, restes d’un antic forn, solls, galliner, dependències o peces interiors per a estança separades, com cuina i diverses habitacions, cisterna, restes d’un antic molí fariner de sang, etc.).

És igualment important esmentar el fet que les actuals cases de Sa Bisbal es troben sobre una parcel.la que és en el límit de les terres de l’antiga possessió. La possessions veïnes eren Son Gil, d’una banda, i Es Reboster, de l’altra. Encara ara la gent de la contrada se refereix amb aquest nom a les parcel.les d’aquests sectors.

La Bisbal era una antigua possessió (dins del municipi de Santa Margalida), documentada ja des de l’Edat Mitjana, més en concret des del segle XIV (Vegeu: Sa Bisbal. Gran Enciclopèdia de Mallorca, pàg. 150. VOLUM II). Les terres d’aquesta possessió abastaven una àrea en els límits dels actuals municipis de Santa Margalida i Maria de la Salut.

En el llibre-opuscle entitulat Mapa de la vila de Santa Margalida en el segle XVII, pàgina 11 (Antoni Mas i Forners. Edició: Ajuntament de Santa Margalida. Impremta SIBA, 1997) s’hi pot llegir:

Bisbal, la. Aquesta possessió rebé aquest nom perquè era part del [sic] territoris tenguts en alou del Bisbe i Capítol de la Seu de Mallorca. El 1578 era de la família margalidana dels Serra “de la Bisbal” i estava valorada en 3.500 lliures. El 1677 era de la senyora Joana Julià i Garriga, que la va vendre a la Universitat de Santa Margalida per 4.100 lliures. (AMSM 13: 1677, octubre, 13; octubre, 29; novembre,8). Els anys següents la Universitat margalidana la va parcel.lar i establir a particulars de Santa Margalida (AMSM 13; AMSM, Perg. 193-205).

Segons això, queda establert que va ser a finals del segle XVII que una institució pública (que n’era propietària de la integritat de les terres) va iniciar el procés d’establiment i venda a particulars de les diferents porcions.

Com que les antigues cases de Sa Bisbal són, segons tots els indicis, anteriors al segle XVII (també hi ha constància d’elles en el mapa del Cardenal Despuig, del segle XVIII, i referències documentals anteriors dins l’Arxiu Històric de Santa Margalida), se pot col.legir que el camí que hi portava (l’actual camí de Sa Bisbal) existia ja abans dels establits iniciats a finals d’aquell mateix segle.

Dit d’altra forma: les parcel.lacions i diferents canvis de propietat de l’antiga propietat única o matriu es varen produir en posterioritat a l’existència del camí, que acomplia la funció donar accés a les cases de Sa Bisbal, i alhora, com és lògic servir d’accés a les diferents peces de terra que formaven part de la propietat única de la possessió.

Es dedueix raonablement de tot el que hem dit que en cap moment, o punt, del camí aquest no feia part de propietats les quals haurien cedit a parcel.les posteriors alguna servitud de pas. Aquest punt queda avalat pel fet que en una de les escriptures de propietat d’una de les antigues finques agrupades ara pel senyor Pedro Pou Frau (en concret la finca registral 3.240) consta una servitud de pas ben establerta i clarament delimitada, i sobre la mateixa escriptura s’hi fa constar el camí, travessant de banda a banda la pròpia finca. Ambdues realitats apareixen clararament esmentades i ben separades una de l’altra. La servitud s’estableix amb una finca confrontant, i el seu traçat no té res a veure amb el camí. A més a més, referències a l’existència del camí en trobam en una com a mínim també dins altra finca de les agrupades pel senyor Pou. Altres referències al camí, com a realitat de límit o confrontament, la trobam sobre un bon grapat d’altres notes de registre de finques a nom de terceres persones.

En concret una de les referències textuals que trobam en una de les notes registrals anteriors a l’agrupació de la parcel.la actual on s’hi construeix la vivenda unifamilliar és: “colinda con camino de senda que atraviesa la íntegra”. Altra referència el camí la trobam en l’escriptura atorgada en favor de Catalina Tous Tous i que fa referència a una parcel.la que confronta amb la parcel.la de Pedro Pou Frau, passada la zona d’obra nova que ens ocupa, i en direccó a les cases de Sa Bisbal. Aquí s’hi diu “Linda […] Este, propiedad de de Bárbara Moll, mediante camino”.

També es interessant veure aquí com la referència a la “íntegra” ens encamina en la direcció de cercar una finca matriu primera, que, a la llarga, i anant enrera en el temps, ben bé podria ser la mateixa possessió de Sa Bisbal, tota ella com a entitat de propietat única.

Pot esser esclaridor esmentar també el fet que l’amirallament de 1860 informa per aquella època de l’existència de dos lots de terra, únics cadascun d’ells, tant per les actuals parcel.les actualment propietat dels senyors Catalina Tous Tous i de Josep Escales Ribes, com pel conjunt de parcel.les ara propietat del senyor Pedro Pou Frau, i algunes altres ara d’altres propietaris. En aquell amirallament no ha constància del camí en tota la seva extensió, com és usual que passi en censos que pretenen objectes fiscals, siguin amirallaments o cadastres.

A fi i efecte de fer més clara la nostra exposició incloïm més endavant diferent documentació gràfica annexada sobre els diversos aspectes que hem tocat.

2. L’enderrocament de les cases de Can Talaia.

Dia 11 de maig de 2009 varen ser enderrocades les antigues cases de Can Talaia, dins les parcel.la 465, del polígon 1 de Maria de la Salut.

Sobre la mateixa parcel.la hi ha sol.licitud de declaració d’interès general per a vivenda unifamiliar en favor del senyor Pedro Pou Frau (BOIB Num. 177, de 18 de desembre de 2008. Pàgina 104: MARIA DE LA SALUT.- Promovido por el Sr. PEDRO POU FRAU para la construcción de una vivienda unifamiliar aislada en el POLIGONO 1, PARCELA 465-755 (277/2007-HLSR)

La Norma 22. del Pla Territorial de Mallorca, referida a Condicions d’integració paisatgística i ambiental (AP), en el seu punt 1.c.5. estableix que:

“Cap construcció o instal·lació no podrà eliminar o reduir elements edilicis de la parcel·la catalogats de valor cultural, com parets seques, barraques de roter, forns de calç, cases de neu o marjades. Mentre no hi hagi el catàleg municipal, no es podran fer aquestes obres a cap dels elements edilicis relacionats.”

Segons ens consta a nosaltres aquest catàleg no existeix en el cas de Maria de la Salut. Sol.licitam per això obertura de diligències no fos el cas que s’hagués incomplert la normativa en aquest punt des del moment que part de l’obra nova en marxa s’està fent sobre l’espai de les antigues cases. Instam a l’eventual paralització de les obres que es fan en part sobre l’espai que ocupaven les antigues cases. I també instam a estudiar si segons la normativa per motiu d’haver enderrocat les antigues cases no es perd el dret poder construir una nova vivenda unifamiliar.

Les cases de Can Talaia conformaven dins l’entorn de paisatge un element integrat que donava valor a la zona i ajudava a entendre i apreciar les seves connotacions històriques particulars, com a nucli d’antics emfiteutes i establidors. Per davant hi passa l’antic camí d’ús públic immemorial que du a les cases de Sa Bisbal. Se trobaven a la cota més alta d’un turó allargat. Com que només tenien un pis o nivell no suposaven un impacte visual major. I a més la seva posició era reculada. En canvi l’obra nova projectada sembla que ha de tenir dos pisos, amb la qual cosa suposarà una desvirtuació i un trastocament definitiu de la zona a nivell paisatgístic.

Aquestes cases com a mínim existien ja el 1860, donat que els mapes adjunts amb l’amirallament d’aquell any (consultable en dependències de l’Ajuntament de Maria de la Salut) ja les cartografiaven. Tot i amb això és molt probable que fossin molt més antigues, des del moment que la zona on es troben fa part de l’antiga possessió de Sa Bisbal, la qual es va començar a establir i parcel.lar ja a finals del segle XVII per part de la Universitat de Santa Margalida. És molt probable que les cases datin d’aquella època, per a estada i ús dels primers establidors.

D’altra banda, en la hipòtesi que l’Ajuntament de Maria de la Salut hagués donat per legal l’enderrocament de les antigues cases, també us volem instar a verificar si el promotor té els permisos pertinents per aquestes operacions. I evidentment caldria veure si les cases de can Talaia estaven catalogades com a valor cultural de la zona.

Ara tot el conjunt de runa i d’enderrocs d’aquelles antigues cases resten per terra, acaramullats, sobre el vessant de ponent del turó, qüestió que també demanam que sigui examinada des del seu aspecte legal (ens hi tornam a referir més avall).

3. Obertura d’un nou camí o vial dins una parcel.la sense concórrer els supòsits normatius de Pla Territorial que ho permeten.

D’altra banda, la mateixa Norma 22, en l’aparta 1.c.4 estableix que:

“Queda prohibida l’obertura de nous camins de titularitat privada, excepte aquells que transcorrin íntegrament per l’interior d’una finca i serveixin a les necessitats d’aquesta, o transcorrin íntegrament per dins diverses finques a títol de servitud de pas per a un o diversos predis dominants.”

Al voltant de la construcció en marxa s’ha obert un vial nou que consideram que no compleix cap dels dos requisits anteriors. A més a més, i suposant que en complís algun (sobretot el d’haver-hi servitud de pas), ens sembla que les normatives urbanístiques estipulen uns tràmits i acords amb les propietats posteriors dominants (a les quals se serviria hipotèticament el pas) que no han exisitit de cap manera. El nou propietari, constructor i promotor, ha plantat simplement el seu xalet, per la via expeditiva dels fets consumats, sobre el camí d’ús públic immemorial, i ha deixat un espai de terra i grava al voltant del buc nou, espai pel qual es veuen obligats a passar els usuaris de sempre del camí, passant, ara sí, per dins una finca privada, sense que hi consti servitud de pas ni acord escrit que ho avali. Posteriorment el nou propietari ha començat a plantejar als propietaris posteriors la negociació, ara, del preu que ha de tenir el suposat dret de pas per dins la seva finca.

En vista de tot això us instam igualment o obrir diligències per a una eventual paralització d’obres i en la direcció de restituir el camí en el seu traçat històric.

En anterior escrit de denúncia ja argumentàvem com en escriptures i notes de registre de la propietat de parcel.les a banda i banda del camí no consta servitud de pas en relació a predi dominant, i en canvi sí que hi ha constància, en diverses de les escriptures i notes registrals, d’un camí que hi confronta o col.linda, tractant-se de l’antic camí públic de Sa Bisbal, que va des de la carretera de Petra a Muro fins a les cases de Sa Bisbal.

4. Obra nova per a vivenda unifamiliar sobre el punt de major altitud de la parcel.la, i en el lloc que es procura un major impacte visual i paisatgístic.

La Norma 22 del Pla Territorial de Mallorca sobre condicions d’integració paisatgística i ambiental (AP), en el seu apartat b. estableix, literalment, en referència a edificacions sobre sòl rústic:

“Els edificis, en la seva ubicació dins la parcel·la, hauran de salvaguardar la condició rústica dels terrenys, la protecció de les característiques generals del paisatge i la reducció de l’impacte visual. Per aconseguir això darrer, l’edificació a les parcel·les amb un pendent mitjà superior al 10% s’haurà de situar a les àrees de menys desnivell de manera que s’evitin grans anivellaments i rebaixos”.

Doncs bé, pensam que la ubicació triada per a la nova vivenda unifamiliar en qüestió precisament atempta de manera directa contra les característiques generals del paisatge i, a més a més de no redundar en la reducció de l’impacte visual, el que fa és procurar just el contrari, és a dir, el major impacte possible. L’edificació s’ha establert en primera línia de l’impacte visual, sobre el lloc on sense cap mena de dubte, resulta més visible des de la perspectiva exterior al turó. I evitar això era molt fàcil: bastava haver triat la ubicació de les cases antigues, les quals aprofitaven un replà, també sobre les cotes màximes, emperò mes enrera, més reculat, cap a ponent, de tal modo i manera que aquelles cases restaven com a amagades a la vista, o molt poc vissibles, per un observador exterior al turó. I això sense comptar que aquelles cases tas sols tenien un pis, quan la nova construcció és previst que en tengui dos.

Per entendre més clar el que diem pot sevir d’exemple un penyasegat o un balcó: és molt diferent construir just a sobre del penyasegat, en el límit exacte del tall vertical, o fer-ho de manera una mica reculada, enfora de la vertical. El camí d’ús públic immemorial de Sa Bisbal segueix la cresta de la serralada en el punt més alt, va per sobre del penyasegat, en el nostre exemple. Però un camí, de per sí, en no tenir volum en altària, no suposa impacte visual ni paisatgístic major, en una vista des de l’exterior. Les cases antigues quedaven reculades a uns metres de la cresta i del penyasegat, sobre un replà igualment. Ara, l’obra nova en marxa s’ha establert just a sobre del penyasegat, estroncant el camí antic i a la vista de tot. De fet, el turó, vist d’enfora, és evident que amb aquest edifici ja no tornarà a ser el que era. Una comprovació ocular sobre el terreny val més que tot el que estam dient.

A mig camí de Sa Bisbal, i en un punt del trajecte anterior, i en una cota de nivell més baixa hi ha un espai públic de lleure, conegut com Sa Comuna de Maria. Seguint el camí, i des de la Comuna, cap a les cases de Sa Bisbal, és precisament on l’entorn i el paisatge guanyen valor, donat el fet que la cota de nivell augmenta, seguint la cresta de la serralada que configura el puig. Insistim: l’obra nova per a vivenda unifamiliar s’està fent precisament on es procura un major impacte paisatgístic, sobre la superfície del camí en el seu punt més alt, on hi ha les millors vistes, vistes que ara deixarà de poder gaudir el públic general i usuari del camí.

Tot plegat pensam, i nosaltres no en tenim dubtes, és una agressió a la història i al paisatge i a la possibilitat de gaudir-ne el comú de la gent, tothom que hi passajava i en voldria fer ús com fins ara.

5. Dificultats per a consulta de l’expedient d’obres.

Dia 11 de maig de 2009 es varen enderrocar les antigues cases, i tot seguit s’iniciaren les obres del nou edifici. Dos mesos després vàrem presentar (a mitjan mes de juliol), i per escrit a les oficines de l’Ajuntament de Maria de la Salut una sol.licitud de còpia de la llicència o permís d’obres. Personats en aquelles oficines al cap d’uns dies per anar a recollir la documentació se’ns va contestar de paraula que no ens podien mostrar la llicència perquè encara, en expressió textual, “hi entraven papers”. No sabem com interpretar aquesta formulació, però pensam que si es veritat que encara “hi entren papers”, això indicaria que la llicència i/o el permís d’obres, com a tràmit, no és complet. Com que ignoram si és legalment pertinent l’inici d’unes obres sense obtenir aquest tràmit complet en aquest sentit, volem cridar l’atenció sobre la possible irregularitat per tal que s’hi estigui esment i s’actui des del vostre departament en el sentit de clarificar aquest punt. I més, quan les obres ja fa dos mesos que duren.

6. Agrupació dubtosa de diverses finques registrals a banda i banda del camí públic de Sa Bisbal.

El propietari, promotor i constructor Pedro Pou Frau opera sobre una parcel.la catastral únic que no assoleix la superfície mínima (vegeu el punt 9 de més avall). Però, a més a més, les finques que pretén agrupar, cinc en total, com a propietari, es disposen banda i banda del camí de Sa Bisbal. Pensam que cal estudiar seriosament la possibilitat que la constitució de finca nova no sigui ajustada a dret, donat que és clar que les finques indicades estan travessades per un antic camí d’ús públic i immemorial, resultant que no són col.lindants entre elles.
Ja hem vist en parlar del camí més amunt com una de les escriptures antigues (immediatament anterior a l’grupació) estableix, en parlar dels seus límits, que “colinda con camino de senda que atraviesa la íntegra”. I són dues notes registrals simples (les dues de les propietats a l’oest del camí), que fan referència al camí en parlar del linder a l’est. Aquest mateix camí és el que a hores d’ara encara travessa de banda a banda la nova finca registral. Si per fer una agrupació nova les diverses finques anteriors han de tenir continuïtat, aquesta continuïtat no existeix. La nova finca sorgida per agrupació ja no fa referència a camí; el camí hi ha desaparegut, així com fins i tot alguna servitud de pas que constava en els escriptures antigues.
Consultes que hem fet a notaris i missers ens diuen que aquest és un tema molt seriós, i que un camí, com a realitat immoble, no pot desaparèixer d’unes escriptures així com així, i igualment les servituds de pas.
La nota registral literal de la finca nova (en la seva primera inscripció al Registre de la Propietat d’Inca) diu textualment (referint-se a la nova parcel.la agrupada) que “y ahora procede la agrupación por ser colindantes entre sí” (dit de les antigues parcel.les).
Ja diem que si una cosa és clara és precisament que les antigues finques no eren ni són col.lindants, des del moment que, per a les dues parcel.les de ponent del camí, i que toquen amb ell, en les antigues inscripcions, s’ementa que el seu límit o linder a l’est és un camí que travessa de cap a cap.
Requerim per tant també a l’estudi d’aquesta qüestió per part de la vostra autoritat.

7. Existència de les runes o materials d’enderroc de les antigues cases acaramullats sobre el vessant del turó sense el tractament pertinent com a residu.

Les restes acaramullades de les antigues cases resten a uns metres de l’obra nova, de l’antic camí públic. No estan dins contenidors, i suposen realment una massa considerable de pedra i terra. A més a més es disposen sobre un vessant del turó (ja hem dit en altre moment que el camí públic discorre sobre la cresta d’un turó que té forma allargada). No sabem si les obres en qüestió gaudeixen dels permisos adients per a gestió de residus, i per això demanam també al vostre departament que aquest punt sigui estudiat.

8. Obres en rústic per vivenda unifamiliar sobre una parcel.la, que segons les NNSS, ha d’encabir properament uns Sistemes Generals.

Les noves Normes Subsidiàries del municipi de Maria de la Salut han establert, o pretenen establir, una àrea de Sistemes Generals sobre una part considerable de la parcel.la 465-755 d’agrupació recent.

A continuació en mostram el detall, abastant tot el traçat del camí de Sa Bisbal. L’àrea marcada en color verd fosforescent és la planificada per a uns sistemes generals futurs.

No sabem a quin ús públic es vol destinar aquesta àrea. Ens consta de tota manera que les mateixes NNSS estableixen un sistema d’expropiació expeditiu dels terrenys que el propi ajuntament hagi decidit destinar o hagi establert sota aquesta consideració.

Aquesta nova destinació d’ús prevista trobam que contravé també en aquest punt el Pla Territorial de Mallorca, que estableix, en la seva Norma 22 sobre Condicions d’integració paisatgística i ambiental (AP), en referència a edificacions en sòl rústic (apartat 1.c., sobre les condicions de la parcel·la no ocupada per l’edificació):

La part de la parcel·la no ocupada ni per l’edificació ni per la resta d’elements constructius s’ha de mantenir en estat natural o en explotació agrícola, ramadera o forestal.

Així ens trobam que sobre una parcel·la que ja de per sí no té la superfície mínima construïble i mentres es tramita una llicència d’obres que no gaudeix d’altres requisits, hi ha ja de fet en marxa unes obres, i mentres, diem, mentres tot això està passant, és palès i clar que l’Ajuntament de Maria projecta, o té projectat, realitzar l’expropiació o compra de gran part del terreny de la parcel.la 465 sobre la qual es fan les obres. Si aquests terrenys passassin ara mateix a mans municipals encara amb més motiu la pacel·la en qüestió ja no tendriala superfície mínima construïble.

Sabem, d’altra banda, que l’Ajuntament no ha informat directament als propietaris de la zona (i a pràcticament ningú del municipi) d’aquesta operació prevista, encara que sí que és veritat que al mapa de les NNSS de la pàgina web municipal es pot apreciar aquesta destinació prevista, amb la dificultat intrínseca que implica que si no n’està explícitament avisat i sense explicacions, difícilment es detecta aquesta informació. No sabem en canvi si l’Ajuntament ha informat prèviament al nou propietari de la parcel.la d’aquesta previsió. I desconeixem igualment si legalment hi estava obligat.

Tenim indicis, manifestacions verbals, que ens duen a pensar que el nou propietari, promotor i constructor sí que podria estar informat i assebentat de l’eventual nou ús al qual l’Ajuntament vol destinar una part de la parcel.la, un cop ell tengui ja fet més o manco el xalet.

Sigui com sigui hem volgut informar de la qüestió per tal si veniu a bé examinar-la en els seus aspectes legals o normatius.

9. Obra nova per a construcció d’un habitage unifamiliar sobre una parcel·la (Parcel·la 465 del polígon 1 de Maria de la Salut, de 12.845 m2) que no assoleix la superfície mínima exigida (14.000 m2 en sòl rústic general). (Vegeu Parcel·la 465 del polígon 1 de Maria de la Salut: Mapa del cadastre / Informe del cadastre)

El titular catastral de la parcel.la 465 no és el senyor Pedro Pou Frau. Ens diuen que un promotor d’un obra, evidentment, pot sol.licitar permís d’obres sobre una parcel.la el titular propietari de la qual no sigui ell mateix. Fins aquí, correcte. Però és que el senyor Pedro Pou Frau, en aquest cas, sol.licita promoció d’unes obres sobre una finca de la seva propietat, perquè són les seves pròpies escriptures les que, segons consta en els marges de la nota registral, usa l’Ajuntament per avalar la llicència. Per tant, en aquest cas, el titular catastral de la parcel.la sobre la qual es pretén edificar, ha de ser el senyor Pedro Pou Frau.

El titular catastral de la parcel.la 465 és un antic propietari que va morir fa un bon grapat d’anys. La finca va passar a un fill seu, que alhora va morir, deixant la finca a la seva dona, qui la va vendre al senyor Pedro Pou.

Per quin motiu les dades catastrals no s’han posat al dia? Ha fet l’Ajuntament de Maria les pertinents comprovacions registrals i catastrals a fi d’establir que es complien els requisits legals pertinents, i sobretot, la correspondència entre les parecel·les cadastrals i les finques registrals?

Si el senyor Pedro Pou pensava usar més d’una parcel.la d’un mateix titular per a la promoció de les obres (cosa indespensable, si ha d’assolir els 14.000 metres) perquè no ha sol.licitat a aquest propietari l’agrupació catastral de les diverses parcel.les?

I, doncs, si ell n’és el propietari real, perquè no ha sol.licitat ser-ne el titular catastral?

I si ho ha sol.licitat, perquè no consta encara en l’Oficina del Cadastre? O és que ho ha sol.licitat recentment, fa manco de dos o tres mesos, que diuen que és el que sol tardar l’actualització de les dades en l’Oficina del Cadastre?

Vol dir que l’Ajuntament ha concedit una llicència d’obres per a habitatge unifamiliar sobre parcel.les que s’agruparien en el futur per arribar assolir la superfície mínima?

Si ho ha fet així, com és possible que hagi pogut impulsar la concessió de llicència?

Tots aquests arguments, més o manco, consten en escrits presentats en les dependències municipals. No s’han llegit? No se’ls hi ha fet cas?

No seria adient i no mana el sentit comú dictar el propi ajuntament la suspensió de la llicència de motu propi?

No és l’Ajuntament de Maria de la Salut el responsable màxim de la vigilància i control de la legalitat de les qüestions urbanístiques que afecten l’àrea del seu municipi?

——————————–

I finalment fem modestament nostra, altre pic, la sol.licitud per a actuar en la direcció de la suspensió cautelar de llicència i paralització immediata de les obres vinculades a la llicència d’un habitatge unifamiliar atorgada en favor de Pedro Pou Frau ( POLIGON 1, PARCEL·LA 465-755), sense perjudici d’anteriors o posteriors accions legals en la direcció de restablir i fer respectar la integritat de camí públic de Sa Bisbal.

Per a qualsevol qüestió quedam a la vostra disposició i a l’espera.